Un somriure sincer

Des del primer dia de curs vam saber que per uns mesos més tard tindriem que fer una descripció d'alguna persona de la nostra classe. Potser al principi ja saviem de qui la fariem, perquè ja haviem fet algunes amistats, però comque no ens coneixiem gaire, no saviem què posariem en aquella descripció, per això, sabent des del principi que la hauriem de fer, ens podiem anar fixant millor en la seva manera de ser.

Per fer la meva descripció, jo vaig escollir l'Adela, ja que és a qui millor conec de la meva classe. Al principi no savia res d'ella, però durant el temps d'abans de fer la descripció ja la vaig anar coneixent lo suficient com per saber com era i poder fer una descripció seva.

Al treball que haviem de lliurar a la professora hi havia d'haver, a part de la fotografia de la companya, una descripció d'ella tant física com psicològica. Tot i així, a l'exposició oral que vam fer davant la resta de la classe, haviem de descriure la fotografia que els hi mostravem, relacionant els objectes i colors que s'hi veien, amb la persona que estavem descrivint, i posar-li un títol a la imatge, a la qual jo li vaig posar Un somriure sincer.

Fent això, vam poder comprovar que, savent com és una persona, podem trobar molts elements al seu voltant i a la seva roba, per exemple, que es relacionin amb la seva manera de ser, ja sigui pels colors, per la forma, o pel que poden significar.