Diferències entre oral i escrit

La comparació entre el codi oral i l'escrit es pot fer des de dos punts de vista. R¡Primer, podem comparar les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup. Les característiques contextuals es refereixen al context de la comunicació. En segon lloc, podem comparar les característiques gramaticals dels textos orals i dels escrits, que són les característiques textuals.

Característiques contextuals

Pel que fa a les característiques contextuals no existeixen situacions de comunicació exclusives de l'oral i de l'escrit. Si bé en l'antiguitat hi havia unes comunicacions pròpies de l'oral i unes altres de diferents, pròpies de l'escrit, en l'actualitat el desenvolupament tecnolgògic dels darrers anys ha equiparat els dos codis. Però les situacions més usuals continuen essent les mateixes que abans (diàlegs cara a cara o conferències per a l'oral i cartes o postals per a l'escrit).

Hi ha dife`rencies contextuals, per exemple: el canal oral és auditiu, espontani, immediat i efímer, mentre que l'escrit és visual, elaborat, diferit i durador.

Característiques textuals

Pel que fa a les característiques textuals, la literatura sobre el tema s'ha concentrat sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l'ortografia. Això negligeix l'estudi d'altres aspectes com la morfosintaxi, el lèxic o les regles d'adequació o coherència.

Hi ha diferències textuals quant a l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les comunicacions escrites més corrent són substancialment diferents de les orals, de forma que l'escriptor ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació. coherència, cohesió, correció gramatical distints, i disposició de l'espai.

Adequació es refereix a saber escollit la varietat i el registre apropiats a cada situació.

Coherència és saber escollir la informació rellevant i estructurar-la.

Cohesió es tracta de saber connectar les diverses frases d'un text.

Per a la correcció gramatical s'han de saber les regles fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua.

Disposició de l'espai és saber ña forma com s'ha de presentar un escrit.

L'escit és un codi independent de l'oral. Comparteixen característiques estructurals, però desenvolupen funcions diferents i compementàries.