Per a fer aquesta reictació, haviem d'escollir qualsevol poema de tots els que trobessim que a nosaltres ens agradés, entenguessim i ens hi sentissim identificats per poder-lo recitar bé i amb sentiment. Ho haviem de fer amb una velocitat lenta i pausada de manera que el públic l'entengués i tingués temps d'assimilar-ne cada vers, amb la veu clara i alta perquè se'ns escoltés bé, i mostrant que sentiem el que deiem.
El poema que jo vaig triar, de Miquel Martí i Pol, va ser el següent:
Aquest silenci
Em va ser difícil triar un poema, ja que en vaig arribar a llegir molts, però la majoria eren o massa curts o massa llargs, o no m'agradaven, bé per les paraules que feien servir o bé perquè no m'hi sentia gens identificada. Finalment vaig trobar aquest poema, que em va agradar molt i amb el qual sí que em sentia identificada, a part de tenir una llargada adequada.La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.
Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.
Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona
Tot i repetir-lo moltes vegades per a mi mateixa fins saver-me'l bé i dir-lo tot sencer sense cap problema, a l'hora de recitar-lo davant de la classe va ser diferent, ja que a causa dels nervis pensava més en com ho estava fent que en el poema, i em vaig quedar en blanc en una frase, que em va haver de recordar l'anotadora. A part d'això, crec que el vaig recitar amb una velocitat i entonació adequades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada