Redes 2.0

A continuació penjo un prezi amb les idees principals del vídeo de Redes 2.0, en el qual Eduard Punset entrevista a Marc Prensky, un expert en l'educació del futur.

Recitació d'un poema

Per a fer aquesta reictació, haviem d'escollir qualsevol poema de tots els que trobessim que a nosaltres ens agradés, entenguessim i ens hi sentissim identificats per poder-lo recitar bé i amb sentiment. Ho haviem de fer amb una velocitat lenta i pausada de manera que el públic l'entengués i tingués temps d'assimilar-ne cada vers, amb la veu clara i alta perquè se'ns escoltés bé, i mostrant que sentiem el que deiem.

El poema que jo vaig triar, de Miquel Martí i Pol, va ser el següent:

Aquest silenci

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona

Em va ser difícil triar un poema, ja que en vaig arribar a llegir molts, però la majoria eren o massa curts o massa llargs, o no m'agradaven, bé per les paraules que feien servir o bé perquè no m'hi sentia gens identificada. Finalment vaig trobar aquest poema, que em va agradar molt i amb el qual sí que em sentia identificada, a part de tenir una llargada adequada.

Tot i repetir-lo moltes vegades per a mi mateixa fins saver-me'l bé i dir-lo tot sencer sense cap problema, a l'hora de recitar-lo davant de la classe va ser diferent, ja que a causa dels nervis pensava més en com ho estava fent que en el poema, i em vaig quedar en blanc en una frase, que em va haver de recordar l'anotadora. A part d'això, crec que el vaig recitar amb una velocitat i entonació adequades.



Competència comunicativa

Els éssers humans sempre volem estalviar esforços, per tant, quan parlem perseguim un objectiu i hem de ser el màxim eficaços per aconseguir-lo; hem de tenir certa competència comunicativa.
Per ser competents tmabé ens hem d'adaptar als contextos culturalment significants. Per exemple, en la nostra cultura la mirada és un factor important en la comunicació per a transmetres confiança, però en altres cultures, en canvi, és de mala educació mirar als ulls de l'altra gent.

Hi ha quatre tipus de coneixement i habilitats que són component de la competència comunicativa:

Competència lingüística/gramatical
Fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa de:

• Nivell fonològic: fa referència als quatre nivells de codis lingüístics.
• Nivell morfològic: sons i fonemes de cada llengua.
• Nivell sintàctic: com es formen les frases.
• Nivell lèxic i semàntic: com es formen les paraules.

Competència sociolingüística
Fa referència a les regles socioculturals. El propòsit que tenim quan parlem és el de convèncer a l'altre perquè pensi com nosaltres. Per això ens hem d'adaptar segons la situació en la qual ens trobem i les regles socials d'allà.

Competència discursiva
Fa referència a la combinació de fonemes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat.

• Coherència: el missatge i les seves idees són pertinents.
• Cohesió: tot el que es diu està lligat.

Competència estratègica
Un bon comunicador fa servir moltes estratègies per ser-ho, per se el més eficaç possible. Ha d'aconseguir el màxim d'efectivitat en allò que s'ha proposat.

Lectura en veu alta

Per a l'activitat de lectura en veu alta, cadascú de la classe havia d'esollir un fragment d'un text de qualsevol tipus; narratiu, argumentatiu, descriptiu, poesia... Havia de ser un text que fós significatiu per a nosaltres i que volguéssim compartir amb la resta de la classe.

Ens haviem de preparar la lectura del text tenint en compte diversos punts a l'hora de l'avaluació. Pel que fa a la veu, haviem de vigilar l'articulació, la vocalització, la velocitat i el volum. Quant a la comunicació no verbal, haviem de tenir en compte la mirada, és a dir, aixecar-la de tant en tant per mirar al públic, i la posició del cos.

El text que jo vaig triar per llegir en aquesta activitat és el fragment d'un llibre titulat Tot el que realment necessito saber ho vaig aprendre al parvulari, de l'autor Robert Fulghum, i és el següent:

 Tot el que realment necessito saber sobre com viure i com ser, ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya dels títols acadèmics, sinó al sorral del pati. Aquestes coses són les coses que hi vaig aprendre:

Comparteix-ho tot.

Juga sense fer trampes.

No peguis a la gent.

Posa les coses al seu lloc.

Neteja la teva pròpia brutícia.

No agafis les coses dels altres.

Digues “ho sento” quan molestis algú.

Renta't les mans abans de menjar.

Les pastes calentes i la llet fresca són bones per tu.

Viu una vida equilibrada; aprèn alguna cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, balla, juga i treballa cada dia una mica.

Fes una migdiada cada tarda.

Quan surtiu al món, vigileu amb el tràfic, agafeu-vos les mans i romandre junts.

Estigues atent a les coses meravelloses. Recorda la petita llavor del got, les arrels baixen i la planta creix cap amunt i ningú sap realment com ni perquè, però tots som igual que això.

Els peixos de colors, els hàmsters, les tortugues i fins i tot la llavor del got moren, així que nosaltres també.

I recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.

Tot el que necessites saber és el algun lloc. La regla d’or i l’amor i la higiene bàsica. L’ecologia i la política i la igualat i la vida sana.

Pren qualsevol d’aquests conceptes, tradueix-lo en els sofisticats termes dels adults i aplica’l a la teva vida familiar o a la teva feina, al govern o al teu món i es mantindrà verdader, clar i ferm. Pensa que el món seria millor si tots nosaltres, el món sencer, tinguéssim llet amb pastes a les tres de la tarda i desprès ens estiréssim acotxats amb les nostres mantetes a fer la migdiada. O si tots els governs tinguessin com a política bàsica tornar a posar les coses al seu lloc i netejar el que han embrutat.

I tot continua sent cert. No importa com siguis de vell, que quan surts al món, el millor és donar-se la mà i romandre junts.

Per a preparar-me la lectura d'aquest text, me'l vaig llegir per a mi mateixa unes quantes vegades en veu alta, modificant la velocitat, ja que al principi anava massa ràpid, la intensitat de la veu, que per a llegir davant de més persones era massa baixa, la postura del meu cos, i la mirada, que intentava aixecar en algunes parts del text. Un cop vaig haver practicat tot això unes quantes vegades, ja em sortia bé. Tot i així, a l'hora de fer-ho davant de tota la classe, crec que no em va sortir tant bé, ja que amb els nervis potser vaig anar una mica més depressa i a més, a causa d'això, em vaig entravancar en una o dues paraules.

Anuncis

A classe de COED vam veure una sèrie d'anuncis i en vam analitzar els missatges que preteninen transmetre.

Primer de tot vam veure un anunci de Golf. Aquest igualava la confiança que tenim amb les persones properes a nosaltres i la confiança que podem tenir amb un cotxe.

El segón anunci que vam veure ere de Galerias, de roba: Ens mostrava la sortida dels nens en una escola, esverats i fent malifetes, i volia demostrar la resistència d'aquesta roba.

El següent anunciava una colònia de la marca Barbie: Surt una nena d'uns 8 anys, la qual se suposa que porta aquesta colònia, passant pel davant d'un nen assegut que li diu al seu gos que mai l'abandonarà. El nen, al veure la nena i sentir la seva olor, s'aixeca i la segueix, deixant al gos sol. El primer missatge que podem veure és que, segons l'anunci, les nenes de 8 anys ja es posen colònia per atraure als nens. El segón, és que els nens ja van al darrere de les nenes.

L'últim anunci que vam veure var ser Oh Brother!, que també anuncia un cotxe. En aquest anunci juguen amb el valor i els sentiments de la família perquè et compris aquest cotxe. 

Els mitjans de comunicació, mitjançant imatges molt sutils, poden transmetre missatges molt forts, per això, aquests s’han de donar compte que també són medis educatius i no fer segons quins anuncis, ja que els nens creixent veient la televisió i també n'aprenen d'ella.

Estructura del discurs

Un discurs s'estructura en tres parts: la introducció, en què dius de què parlaràs, el desenvolupament, que és on en parles, i finalment la conclusió, en la qual dius de què has parlat.

Introducció

Allò que comença bé ja està mig acabat, per dos raons:

• En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
• En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat.

Hi ha una sèrie de fórmules intorductòries que fan que quedi clara la introducció i que motiven i capten l'atenció dels oients.

• Definició del títol del tema.
• Presentació d'objectius.
• Presentació del guió.
• Preguntes que queden a l'aire, per anticipar-se.
• Esmentar preconcepcions que possiblemen té l'auditori.
• Mostrar alguna notícia o dades recents.
• Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
• Anècdota.

Desenvolupament

Segons l'objectiu del discurs, podem seleccionar i ordenar les idees de dues maneres:

• Per a informar: estructura descriptiva o cronològica.
• Per a convèncer: estructura inductivao SAP, és a dir, informar de casos concrets per arribar a la idea general.

Conclusió

Les funcions bàsiques són tancar el discurs, sintetitzar les idees principals i deixar una bona impressió.
Podem trobar vàries fórmules de tancament:

• Repetir la introducció
• Resumir els punts principals
• Invitació a l'acció
• Anunci d'un esdeveniment futur
• Promesa
• Apel·lar als sentiments

Com parlar bé en públic: Què és la veu per a nosaltres

Vam llegir el llibre Com parlar bé en públic, que ens explica trucs per a superar el pànic de quedar-se en blanc en una intervenció pública, recursos per a preparar bé un discurs, per a mantenir el ritme i guanyarte l'auditori. Després de fer-ne un treball amb els punts més importants, el vam comentar a classe, on a continuació vam parlar sobre la importància que té la veu a l'hora de fer un discurs.

La veu per a nosaltres és:

• Un suport de la comunicació: Ens cal una veu clara, neta, que s’escolti bé i que no ens cansi.
• Expressió del ser: La nostra manera de ser i el nostre estat d'ànim i de salut es perceben en la veu.
• Una eina de treball: Cal que conservem la veu, perquè si ens quedem sense, perdem una de les nostres eines.
• Un instrument fràgil: La veu és fàcil que s'espatlli, ja que és el producte d’un difícil equilibri de diferents parts del cos.

Un petit canvi en el fos fa canviar la veu. La zona cervical està molt connectada amb la laringe i per això afecta molt la veu
Molts mestres i entrenadors esportius tenen problemes de veu. Es queden sense veu al final del dia o de la setmana i els surt una veu extranya.

Per tant, cal que tinguem cura de la veu per evitar que la nostra comunicació personal i la nostra feina es vegin afectades.

Diferències entre oral i escrit

La comparació entre el codi oral i l'escrit es pot fer des de dos punts de vista. R¡Primer, podem comparar les situacions de comunicació oral i les escrites a fi d'identificar les característiques pròpies de cada grup. Les característiques contextuals es refereixen al context de la comunicació. En segon lloc, podem comparar les característiques gramaticals dels textos orals i dels escrits, que són les característiques textuals.

Característiques contextuals

Pel que fa a les característiques contextuals no existeixen situacions de comunicació exclusives de l'oral i de l'escrit. Si bé en l'antiguitat hi havia unes comunicacions pròpies de l'oral i unes altres de diferents, pròpies de l'escrit, en l'actualitat el desenvolupament tecnolgògic dels darrers anys ha equiparat els dos codis. Però les situacions més usuals continuen essent les mateixes que abans (diàlegs cara a cara o conferències per a l'oral i cartes o postals per a l'escrit).

Hi ha dife`rencies contextuals, per exemple: el canal oral és auditiu, espontani, immediat i efímer, mentre que l'escrit és visual, elaborat, diferit i durador.

Característiques textuals

Pel que fa a les característiques textuals, la literatura sobre el tema s'ha concentrat sobretot en una petita part del camp: la fonètica i l'ortografia. Això negligeix l'estudi d'altres aspectes com la morfosintaxi, el lèxic o les regles d'adequació o coherència.

Hi ha diferències textuals quant a l'adequació, la coherència, la cohesió i la gramàtica. Les comunicacions escrites més corrent són substancialment diferents de les orals, de forma que l'escriptor ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adequació. coherència, cohesió, correció gramatical distints, i disposició de l'espai.

Adequació es refereix a saber escollit la varietat i el registre apropiats a cada situació.

Coherència és saber escollir la informació rellevant i estructurar-la.

Cohesió es tracta de saber connectar les diverses frases d'un text.

Per a la correcció gramatical s'han de saber les regles fonètiques, ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua.

Disposició de l'espai és saber ña forma com s'ha de presentar un escrit.

L'escit és un codi independent de l'oral. Comparteixen característiques estructurals, però desenvolupen funcions diferents i compementàries.

La composició del text

Per a compondre un text, primer de tot hi ha d'haver una planificació, a continuació ve la redacció i finalment l'hem de revisar.

Planificar 

Planificar el text és establir els objectius que volem aconseguir, i per això hem de tenir en compte la situació comunicativa i fer-ne una anàlisi seguint els punts següents:

• A qui vull escriure
• Per què vull escriure
• Sobre què vull escriure
• Com ho vull escriure

Després d'això passarem a la recollida de la informació:

• Pluja d'idees
• Documentació
• Les 6W (qui, què, on, quan, per què i com)
• Prendre apunts de la informació recollida

A continuació hem de seleccionar i ordenar la informació:

• Selecció de les idees
• Ordenació de les idees
• Tècniques d'agrupació: per grups o per mapa conceptual
• Tècniques d'ordenació: Per numeració o per esquema

 Redacció

Per a començar a redactar un text, primer de tot hem de tenir en compte la seva estructura:

• El paràgraf, que tracta habitualment sobre un aspecte concret del tema general.
• Els connectors, que organitzen i relacionen les frases i els paràgrafs.
• La puntuació, que serveix per estructurar la informació i transmetre el missatge amb claredat.
• L'estil, ja que un text cal que singui sempre claredat, adequació, precisió, concisió i variació.

Revisió

Al acabar d'escriure el text, l'últim que hem de fer és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar tot el que calgui.

Un somriure sincer

Des del primer dia de curs vam saber que per uns mesos més tard tindriem que fer una descripció d'alguna persona de la nostra classe. Potser al principi ja saviem de qui la fariem, perquè ja haviem fet algunes amistats, però comque no ens coneixiem gaire, no saviem què posariem en aquella descripció, per això, sabent des del principi que la hauriem de fer, ens podiem anar fixant millor en la seva manera de ser.

Per fer la meva descripció, jo vaig escollir l'Adela, ja que és a qui millor conec de la meva classe. Al principi no savia res d'ella, però durant el temps d'abans de fer la descripció ja la vaig anar coneixent lo suficient com per saber com era i poder fer una descripció seva.

Al treball que haviem de lliurar a la professora hi havia d'haver, a part de la fotografia de la companya, una descripció d'ella tant física com psicològica. Tot i així, a l'exposició oral que vam fer davant la resta de la classe, haviem de descriure la fotografia que els hi mostravem, relacionant els objectes i colors que s'hi veien, amb la persona que estavem descrivint, i posar-li un títol a la imatge, a la qual jo li vaig posar Un somriure sincer.

Fent això, vam poder comprovar que, savent com és una persona, podem trobar molts elements al seu voltant i a la seva roba, per exemple, que es relacionin amb la seva manera de ser, ja sigui pels colors, per la forma, o pel que poden significar.

La descripció

La descripció pretén representar lingüísticament tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

En l'àmbit literari, la descripció forma part substancial dels relats, juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal.

Podem distingir dues classes de descripció:

• L'objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limira a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiues que millor el defineixen. Aquesta és característica dels textos acadèmics i científics.
• La subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

També podem trobar diferents models de descripció: cançons, poesies visuals, poesies, novel·les, assaigs, contes o vídeos.

Una imatge val més que mil paraules

En aquest text de J. Tuson titulat Una imatge val més que mil paraules, podem veure que, quan es parla d’una imatge, normalment es pot equiparar a una paraula, però quan tenim una paraula no sempre la podem equiparar a una imatge.

Això també passa amb els sentiments, ja que tu pots expressar amb paraules com et sents, o una sèrie de valors, però no ho pots fer amb imatges, ja que tenen una capacitat discursiva limitada. Les imatges mostren fragments de la realitat mentre que amb les paraules construïm una seqüència de fets, i per aquest motiu es por dir que les paraules poden desvetllar imatges mentals sense límit.

Un exemple bastant clar d’aquestes coses que hem esmentat pot ser un parell de persones que viuen en països diferents que quan es troben en un punt i s’han de comunicar com que no s’entenen ho han de fer per gestos.
Un altre exemple podria ser una mare amb el seu bebè que no parla, però que per la manera de plorar sap en tot moment què li passa.

El text també ens explica que la humanitat porta més de 100.000 anys parlant sense parar, i que és això el PARLAR el que ens diferencia de la resta d’espècies de la terra, ja que per exemple els ximpanzés i nosaltres tenim un 99% de similituds, i el que ens diferencia és que nosaltres parlem.

Per tant, la frase que vam triar nosaltres com a conclusió, és la següent: les paraules i les imatges tenen la mateixa importància, amb la diferència que amb les paraules es poden expressar coses que amb les imatges no.

Bons comunicadors

Quin és per a tu un bon comunicador? Hem fet aquesta pregunta a classe i la hem contestat un per un.

Cadascú de nosaltres hem dit qui creiem que és el millor comunicador per al nostre gust de tots els que coneixem, tant periodistes, com cantants, com homes del temps, etc. Hem fet un llistat a la pissarra amb tots els noms i, per justificar l'elecció, hem dit cinc qualitats que trobessim en cadascún d'aquests que són les que creiem que fan que siguin uns bons comunicadors.

La persona que jo he triat és el presentador i humorista Andreu Buenafuente. Crec que és un molt bon comunicador perquè és natural, divertit, intel·ligent i sap captar l'atenció de la gent.

Hem pogut veure que alguns dels comunicadors que han sortit s'han repetit en més d'una persona que els ha triat com al més bo, tot i que el que més cops ha sortit ha sigut l'Andreu Buenafuente. Però el que més s'ha repetit han sigut els adjectius; gairebé a tots els comunicadors que han sortit els hi hem posat adjectius molt semblants, ja que són els que fan que un sigui bon comunicador o no.

Llenguatge i llengua

El concepte de llenguatge i el de llengua, tot i semblar gairebé el mateix, són dos conceptes bastant diferents:

La humanitat té com a facultat innata el llenguatge, que és el responsable de que siguem capaços de pensar. Sense la base de constitució cerebral adequada no és possible el llenguatge. Aquest fa possible el discurs abstracte i la parla desplaçada, i és també el suport de la memòria.

Amb la llengua organitzem el nostre entorn i posem noms a les coses. Això és el que permet que ens entenguem els humans. Té cinc elements: fonètica, morfologia, sintaxi, semàntica i pragmàtica. Això forma una competència comunicativa.

En conclusió, el llenguatge és més que un mitjà de comunicació perquè ens permet un diàleg amb nosaltres mateixos, un discurs abstracte, que no té objectes físics al darrera. La llengua, en canvi, és un sistema de signes i símbols propis d'una comunitat lingüística, per tant, hi ha varietats geogràfiques i socials.